Grup de canvi. Algunes idees

“El canvi es produeix quan et converteixes en el que ets i no quan tractes de ser el que no ets.”
Teoria paradoxal del canvi.
Arnold R. Beisser


Quan estàs o et sents estancat: Què passa amb l’aigua d’un estany quan no circula, es podreix, es fa putrefacta.
Nosaltres, que estem formats químicament en gran part per aigua, també necessitem que l’aigua corri.
Un grup pot ser aquesta aigua corrent.
Fer teràpia individual també por ser fer córrer aquesta aigua.
Com també sortir a passejar, inscriure’t en un grup de ball, en un club de lectura...

El monòleg obsessiu amb tu mateix és aigua estancada.

Els límits. Has après determinades coses. Que t’han servit en determinades circumstàncies. Quan han canviat aquestes circumstàncies, el que havies après ja no et servia. Però no tenies altres recursos.
Un grup de teràpia Gestalt proveeix de nous recursos. No són només els del terapeuta. Són els que han anat trobant els companys. I els que tu pots aportar.

Els tutors acompanyen, guien, posen llum com els acomodadors del cinema, però el camí el recorres tu.

No et donarem interpretacions del que et passa.
No t'hem de donar consells ni fórmules magistrals.
Primer caldrà que sàpigues què et passa.
Després, com et passa això que et passa.
El per què mai no és tan important com el com.

Hi ha un punt de centrament. Coses que sé fer que em centren. Que em fan sentir com peix a l’aigua. I moments que em descentro.
Com ho faig per recuperar el meu centre, el meu equilibri, la meva força?

Hi ha situacions que són punts de fuga d’energia.
Per què no les evito si em xuclen l’energia?
Què guanyo no evitant-les?
A quin ídol estrany sacrifico aquesta fuga d’energia?

Quines parts desconec de mi mateix?
Quines parts rebutjo de mi mateix perquè no les accepto?
Quines parts defujo tant fins el punt de desconèixer-les?
Com ho faig per arribar a estimar també aquestes parts?