La comoditat de la teràpia

En algunes teràpies light, el terapeuta té una funció d'acomodador. Posa una llanterna encesa en el nostre camí i ens acompanya a una situació més fructífera i també més còmoda. Dit d'una altra manera: Ens empeny a fer el pas d'una comoditat problemàtica a una altra comoditat més airosa, tot en un clima de positivitat i bon rotllo. Pel que ens ofereix, encara surt barat. No ens hem de qüestionar grans coses. Únicament ocupar-nos de millorar el nostre "acompliment", tenir més èxit en general, aplanar el camí, el que vindria a ser: acomodar-nos millor, vaja.
Sempre hem sentit que el nostre estil de teràpia, tant en una banda com a l'altra de la sala (terapeutes o terapeutitzats) és l'estil "desacomodador". La teràpia ajuda a sortir-nos de la zona còmoda, anar durant un temps cap a la foscor, cap a la nostra zona fosca, cap a la zona fosca del món, enfrontar-la, i sortir-ne (deixant la porta oberta al darrere) només per qüestionar-ho tot, per permetre'ns de qüestionar-ho tot. Només desacomodant-nos podem fer una passa significativa. La felicitat aleshores ja no arriba pel nostre èxit per reconeixement o remuneració, sinó per conquesta. Conquerim alguna cosa important que produeix un removiment en tot el el que ens envolta: Força, dignitat, capacitat per plantar cara, per abandonar el ramat, per dotar de sentit la nostra vida. Deixem de ser esclaus.
En l'esclavitud hi ha una comoditat problemàtica. En la comoditat hi ha una por enquistada.