El suport
que proporciona el terapeuta, amb l’objectiu final que el pacient
assoleixi l’autosuport, és comparable amb el suport mutu, que, en
darrer terme, també persegueix l’autosuport d’un determinat
grup. Per exemple, els treballadors quan s’associen per
autoocupar-se, alliberant-se de la dependència d’un ˝creador
d'ocupació" o emprenedor. Empoderament equival, en argot
polític, a autosuport, en argot terapèutic. Autosuport i
empoderament van en la mateixa direcció.
Amb la
teràpia (com també amb la meditació) el terapeutitzat augmenta la
consciència sobre el que li passa i el que passa al seu voltant.
Sembla inevitable que augmenti també la consciència sobre el
conflicte social i econòmic on està immers.
Per tot
l’exposat seria interessant anar introduint la cooperativitat en
el corpus teòric de la teràpia juntament amb altres ítems comuns
com l’autoestima, l’autoconeixement, la responsabilització, etc.
contribuint d’aquesta manera a catalitzar el canvi de paradigma
també en l’àmbit terapèutic.
L’aposta és per una teràpia específica per
restaurar les habilitats cooperatives. El bloqueig
cooperatiu és semblant al bloqueig creatiu. Es manifesta amb un seguit d’introjectes, amb una manca
de consciència grupal, amb dificultats per contacte autèntic,
opacitat en la comunicació, etcètera.
Pot suplir
la teràpia la manca d’experiències cooperatives i la formació
acadèmica i la pressió ambiental competitiva? Per la meva
experiència personal pot ser de gran ajut. Obrir la consciència cap
una visió més col·lectiva i airejar els introjectes esmentats.
I no sols
això.
Penso que la Teràpia Gestalt, en general,
fomenta el cooperativisme, pel fet que amb la seva pràctica habitual
i, sense proposar-s’ho de forma explícita, fomenta l’empoderament,
la responsabilitat sobre el que passi al meu grup d’iguals, el
suport mutu, etc. I aquesta influència positiva arriba tant per la
banda dels professionals terapeutes com per la dels companys en el
cas de grups. Els participants “competeixen” per aportar, per cooperar
amb els altres membres del grup de teràpia (o de formació de
terapeutes), des de la pròpia experiència o intuïció, amb un
desig clar d’ajudar.
En
la majoria de situacions dramàtiques actuals, la teràpia pot fer sorgir solucions però sempre tenint un marc
clar, un context polític definit i cert que
vagi sempre a favor de la persona i de tot el col·lectiu en la
mateixa situació que ella.
Passar d’una concepció individual del problema, amb culpa o responsabilitat exclusivament individual a una visió global, col·lectiva, on la responsabilitat es cenyeix a prendre consciència i el recurs principal, acudir al suport mutu (familiar, o del grup d’afectats), i això s’assoleix, en definitiva, rescatant la vocació cooperativa humana.
Passar d’una concepció individual del problema, amb culpa o responsabilitat exclusivament individual a una visió global, col·lectiva, on la responsabilitat es cenyeix a prendre consciència i el recurs principal, acudir al suport mutu (familiar, o del grup d’afectats), i això s’assoleix, en definitiva, rescatant la vocació cooperativa humana.
Òscar Pàmies